Tècniques i procediments

Durant l'estudi, el nadó entrarà a una sala i s'asseurà a la falda de la seva mare o pare. Els ensenyarem un breu vídeo amb imatges simples i observarem la seva reacció natural. En alguns estudis, la persona que entri amb el nadó a la sala haurà de posar-se uns auriculars amb música o unes ulleres fosques (subministrades pel centre) per intentar evitar una possible influència sobre el comportament del nadó. 

 

En els nostres estudis utilitzem diferents tècniques i procediments en funció de l'objectiu de l'estudi, tot això dins d'un marc interdisciplinari que combina tècniques conductuals i electrofisiològiques. A continuació, podeu llegir un resum de les principals tècniques i procediments en el centre. 

- Guided looking

- Preferència de gir del cap

- Habituació

- Eye-tracker

- Potencials evocats ERP

 

Guided looking: 

El procediment de guided looking s'utilitza per veure si els nadons comprenen el significat de les paraules. El nadó entra en una sala amb la seva mare o pare, s'asseu a la seva falda i li ensenyem unes imatges a través d'una pantalla d'ordinador. Mitjançant el procediment de guided looking seguim els moviments oculars dels nadons (a partir d'una càmera localitzada a un metre del nadó) al llarg de l'estudi. D'aquesta manera, podem saber amb precisió on mirava el nadó en un moment concret quan se li han presentat  unes imatges i uns sons determinats.

Es presenta una paraula auditivament i apareixen uns dibuixos a la pantalla. La paraula pot ser coneguda pel nadó (p.e. "casa") o bé, apresa durant l'estudi (p.e. una paraula d'un vocabulari inventat associada a un objecte inventat). S'espera que quan es presenti la paraula, si el nadó ha entès el seu significat, dirigeixi els ulls cap a l'objecte que representa aquesta paraula. 

 

     Preferència de gir del cap [Head-Turn Preference Procedure (HPP)]:

El procediment de la preferència de gir del cap [Head-Turn Preference Procedure (HTP)] s'utilitza per estudiar la capacitat que tenen els nadons per discriminar entre contrastos d'estímuls auditius. El procediment consta de dues fases: una fase de familiarització i una fase de test. Posarem un exemple per facilitar l'explicació: imaginem que volem comprovar si els nadons són capaços de discriminar entre els sons "ba" i "pa". A la fase de familiarització presentarem només el so "ba" i a la fase de test presentarem ambdós sons "ba" i "pa" de forma aleatòria.

Fase de familiarització: en primer lloc, apareixerà una llum verda a la pantalla central per atraure l'atenció del nadó. Un cop el nadó hagi prestat atenció a aquesta llum, en una de les pantalles laterals apareixerà una llum vermella. El nadó es girarà cap a la pantalla en què hagi aparegut aquesta llum vermella. En aquest moment, es presentarà el so "ba" des d'un altaveu situat darrere de la pantalla. El so se sentirà de forma ininterrompuda fins que el nadó s'avorreixi i deixi de mirar. Aquest procediment es repeteix diverses vegades amb el mateix so "ba" de manera alternada des de darrere de cada pantalla. Quan el nadó s'hagi avorrit de sentir el mateix so (ens ho indicarà en el moment que deixi de mirar les pantalles), considerarem que s'hi ha habituat.

Tot seguit, començarà la fase de test. En aquesta fase es presentaran aleatòriament els dos sons "ba" i "pa" de darrere les pantalles de cada banda. S'espera que el nadó miri de forma més prolongada els estímuls que li resultin més familiars (en aquest cas, el so "ba"). 

 

 

 

Habituació

Els procediments d'habituació s'utilitzen per veure la discriminació que fan els nadons de dos estímuls diferenciats.

El nadó s'asseu a la falda de la seva mare o pare davant d' una pantalla d'ordinador que hi ha en una sala. Es presenta de forma continuada un estímul (so, paraula, frase) associat a una imatge de la pantalla. Un cop el nadó s'ha avorrit de l'estímul, deixa de prestar-hi atenció (és a dir, deixa de mirar a la pantalla). En aquest moment, s'inicia la fase de test. Es presenta un estímul completament diferent a l'inicial (procediment de canvi (switch)) i s'espera que els nadons tornin a mirar la pantalla sorpresos pel canvi.    

Eye-tracker

L’eyetracker (seguiment dels ulls) és una tècnica que, com el seu nom indica, s’utilitza per determinar amb precisió on mira el nadó a cada moment de l’estudi. Una càmera situada a dos metres del bebè segueix a distància el moviment ocular i traça un mapa a través del qual es pot saber si el nadó mira l’estímul d’interès i la manera com explora les imatges que apareixen a la pantalla d’ordinador.

Com en tots els nostres estudis, el petit està amb la mare o el pare en tot moment. S’asseu a la falda i plegats observen una pel·lícula de poca durada. Després, l’investigador analitza el “mapa” dibuixat per l’eye tracker per determinar els punts d’interès del nadó. 

 

El puntet blau del vídeo es desplaça seguint la trajectòria dels ulls del nadó.

 

Potencials evocats (ERP)

La tècnica de potencials evocats (ERP) ens permet conèixer l'activitat natural del cervell dels bebès en els primers anys de vida. Per a això, utilitzem un gorret especial per a bebès amb uns petits sensors que permeten registrar les ones cerebrals. 
Igual que en tots els nostres estudis, el papà o la mamà acompanya al seu bebè durant tot el temps i una vegada que l'investigador/a posa el gorret  al bebè, aquest seu  amb la seva mamà o papà i veuen junts una breu pel·lícula infantil o bé escolten frases. 

Els estudis que es realitzen amb aquest procediment tenen una durada aproximada de 10 minuts i poden parar-se a qualsevol moment en cas que el bebè ja no es mostri interessat.